L’educació creativa

Escrit a 16 gener 2017 a Blog, Reflexions · Escrit per: Sr. Munera
canviar-l-educacio-per-una-educacio-oberta-atemporal-i-creativa-que-construiexi-creadors-de-feina

L’educació és un tema molt preocupant en el nostre país, sabem que l’hem de canviar i millorar, però els diferents corrents polítics xoquen entre ells i es preocupen de coses tan banals com si hi haurà una assignatura de religió o no, si els nens han de llegir dos o tres llibres, si han de fer una assignatura de ciutadania (i no entrarem ja en temes lingüístics)… Així portem anys amb un sistema educatiu soterrat i indigne que encara està plantejat per la revolució industrial i no per l’era digital, l’era de l’emprenedoria, l’era de la innovació: l’era de la creativitat.

Estructures industrials

El model educatiu actual va ser creat en un moment de revolució industrial on es prioritzaven les necessitats del moment. Es formaven treballadors i no pensadors, s’havia d’explicar als nens que 2+2 era 4 i punt, sense buscar respostes alternatives ni formulacions diferents. Com explica Keneth Robinson, els nens neixen amb un pensament divergent amb “l’habilitat de veure moltes possibles respostes a una mateixa pregunta”, però perden aquesta habilitat al ser “educats en un model que et diu que només hi ha una resposta correcta a la pregunta, la que diu el llibre o el mestre”. Keneth demana a crits un canvi en l’estructura educativa actual, reflex del canvi de paradigma econòmic, s’han d’eliminar “timbres, edificis separats, especialitzats per temes i nens per grups d’edat”. En definitiva, hem de canviar de sistema per aturar la destrucció de la creativitat.

Creiem en el professorat?

La societat actual ha perdut el respecte al professorat, això és bastant evident. La paraula del professor és qüestionada, criticada i menystinguda i tot davant dels alumnes. Òbviament, els nens tampoc mostren gran respecte pel professor (al final, la majoria de nens són un reflex del que veuen a casa). Tenim grans professors i en ells ha de recaure l’esforç del canvi educatiu, el mínim que podem fer és respectar-los i confiar-hi completament. Ells són qui, a la contra d’un sistema educatiu encorsetat i ple de barreres, han començat aquesta revolució. Fa temps que molts d’ells estan intentant dur a terme metodologies innovadores (que xoquen amb el currículum educatiu exigit per l’Estat) i aconsegueixen distanciar-se del sistema rígid que portava al fracàs a moltes ments meravelloses.

Canvi de paradigma econòmic

L’altre dia parlava amb una noia que té una carrera i dos màsters en biologia. Actualment està treballant tres hores al dia fent de cangur. Fa 20 o 30 anys, tenir una carrera era sinònim de tenir una bona feina. Avui dia cap títol és sinònim de tenir una feina (i encara menys, una bona feina). Per això, tal com apunta Yong Zhao hem de crear persones “creadores de feines” i no “buscadores de feines”. Tony Wagner aposta per deixar molt més espai a la creativitat i a l’experimentació durant el període educatiu i fomentar la curiositat de l’alumne enlloc de motivar-lo a seguir un camí fixat i prou. Així crearem emprenedors amb noves idees.

L’escola ha d’ensenyar a aprendre

Com hem vist al principi, estem en un model educatiu que probablement funcionava fa 20 anys, però actualment està totalment caducat. A més, hem de pensar que el model educatiu que creem ara serà per a nens que actualment tenen 3 anys i que quan acabin el seu cicle educatiu en tindran uns 23. Com diu a vegades Xavier Sala Martin, hem de plantejar un model educatiu pensant que ha de funcionar per a un món completament desconegut per a nosaltres (d’aquí 20 anys, potser ja no existeix Internet i tot funciona de manera diferent). Per tant, ha de ser una educació tan oberta que funcioni atemporalment i sense importar les circumstàncies que l’envoltin. Hem d’aconseguir que els nens no només trobin les respostes, hem d’aconseguir que es formulin les preguntes entre ells i tinguin les eines per buscar respostes. Només així seran capaços de viure en el nou món que existirà d’aquí 20 o 30 anys.

Probablement la resposta certa no la té ningú, però si tenim clar que el nostre sistema educatiu no va enlloc, només podem fer una cosa: canviar-lo. Per fer-ho, hem d’entendre que la creativitat ha de ser una part essencial del nou sistema, no podem crear més robots ni mentalitats semblants, hem de formar gent que sigui capaç de viure d’aquí 20 anys que sàpiga trobar respostes innovadores a problemes que ara no podem ni imaginar.