No tens ous

Escrit a 31 març 2017 a Blog, Reflexions · Escrit per: Albert Muntal
no-tens-ous

Després d’anys i anys d’evolució humanda, després de considerar-nos l’espècie animal més racional, després d’intentar conquerir l’espai… t’adones que tot es redueix a una frase tant simple i primitiva: “a veure si tens ous”.

No sabem la història certa de tots els invents, però podem afirmar que la gran majoria han vingut per un “no tens ous” (o no tens ovaris). La roda es va inventar així, no veieu l’escena? Dos tios davant una pedra i l’un dient-li a l’altre, no tens collons de portar-la a casa. A les dues hores la pedra estava a casa i l’home (la capacitat mental fa pensar que potser va ser una dona) havia aconseguit una revolució evolutiva. El foc? Igual, un “no tens collons de controlar el foc” i al dia següent ja tenia el poblat veí ben cremat i conquerit.

Doncs ara, en ple segle XXI, continuem igual. Els reptes són el que ens fan tirar endavant, el que ens fan lluitar dia a dia i aconseguir noves fites. Així va sorgir Senyor Munera, potser no va ser tant instintiu com un “no tens ous”, però si que va ser tot un repte d’en Jordi i meu de créixer i fer bé les coses. Cinc anys després encara ens proposem reptes per intentar millorar i seguir creixent.
Així també va sorgir la meva afició personal al córrer, com un repte que va començar amb un “no tens nassos de fer una cursa de 10 quilòmetres”. Més tard va venir la mitja, la marató i, demà 1 d’abril, arriba la Trailwalker.  I aquest últim repte encara demostra una cosa més important, sempre és millor aconseguir els objectius en grup (per cert, un grup genial!). Així que demà intentarem arribar al quilòmetre 100 amb la millor cara possible i amb el Senyor Munera animant i col·laborant des de Girona.

Sense un primer repte, un primer objectiu i una barrera per trencar, segurament res d’això hagués arribat, ni la roda, ni el control del foc, ni Senyor Munera, ni curses… així que, benvinguts els reptes que ens fan ser millors i ens fan evolucionar. I tu, tens ous?