Mamà… vull ser “youTuber”!

Escrit a 17 abril 2017 a Blog, Comunicació digital · Escrit per: Martha Ballús
vull-ser-youtuber-mama

Farta de que mon fill em digui expressions com ara: “¡Madre mía Willy!”, “¿Qui ti pasa?” o ” ¡Vamoooos chavales!”, decideixo endinsar-me a descobrir les “entranyes” de les noves “celebrities” del s. XXI: ” els youTubers”! Quin estrany poder tindran aquestes criatures d’aspecte jovenívol i ment d’ infant per atraure milers i milers de subscriptors als seus canals??? Intentaré explicar-vos-ho en aquestes línies!

– “Carinyo podries deixar la tauleta i fer quelcom de profitós com ara els deures o parar la taula?
– Ja vaig, mare. “ElRubiusOMG” acaba de pujar nou vídeo i l’estic acabant de mirar.”

– “Pol! Deixa de mirar bajanades i posa’t a estudiar… Ja!
– Mira mare… Bajanades o no, però sabies que aquest “tiu” cobra més que el pare i tu junts?”

Aquests breus diàlegs, repetits (amb algunes variacions que no arriben a les “Goldberg”) cada x temps em donen peu a investigar què és el que realment s’amaga darrera d’aquestes figures “post-teenagers” que influencien als nostres adolescents fins al punt que, un bon dia, deixen de veure “el Sr. Pla i la Lila” per col·locar-se uns cascs de DJ, fer-se amb una tauleta i escarxofar-se al sofà.

El primer que hem de tenir en compte és que, ser youTuber no comporta més dificultat que disposar d’una bona connexió a Internet ( com si això existís… ja en parlarem en un altre post!), una càmera (vista la qualitat dels vídeos que s’hi pengen, possiblement amb la del mòbil, ja vas sobrat) i una idea (més d’una, “sobrecarregaria” la xarxa…) i au, grava’t, tingues una certa gràcia i penja’t (a la xarxa, és clar!).

Hi ha youTubers de moltes menes: els que es dediquen a gravar-se jugant a vídeo-jocs, ells, el vídeo-joc i els seus propis comentaris, sobre ells mateixos, jugant al MineCraft o al Call of Duty… aquests són els “gammers”.

Els que fan bromes amb més o menys mal gust, vestint-les “d’experiments socials” (i de debò que tenen la santa barra de dir-li així!).

Els que acaben amb la paciència dels beneïts pares que hauran de netejar totes les porqueries que els seus fills faran, després de mirar-se els “experimentos caseros” que causen autèntica devoció entre els subscriptors més jovenets.

També trobareu youTubers “especialitzats”; com ara, la subclasse “pastisseres” o “trucsdelallaradictes” (nomalment dones… ), “influencers de moda”, “influencers d’estètica” o “influencers d’interiorisme” (que solen ser “nenes mones” que parlen amb més “nenes mones” o que a voltes fins i tot “interacturen” amb els post-teenegers que juguen a videojocs mentre se’ls comenten, per a  “máximo deleite” dels seus seguidors), i una bona colla de frikies de tota mena, parlant sobre els temes més surrealistes que imaginar-te puguis…

Bé, doncs, un cop exposats a grosso modo, qui són i a què es dediquen aquests noiets i noietes… Reconeixem-los que, certament, cobren un “pastón”!

Les dues principals fonts d’ingressos provenen de contractes publicitaris i del nombre de subscriptors que tinguin i us juro que no m’ho creia, però, després d’haver consultat fonts, que estimo fiables, com la coneguda revista Forbes, La Vanguardia o webs com ara cuantocobraa.com, la mandíbula se m’ha obert com el “lleó de la Metro” veient que el youTuber més ben pagat del món es diu PewDiePie és de Suècia i cobra la impressionant xifra de 15 milions anuals!

En el nostre territori, els youTubers no sembla que cobrin tantíssim, però per exemple elRubiusOMG, segons es recull a La Vanguardia, cobra entorn als 6000€ per vídeo, en WillyRex 25000€/mes, (¡”madre mía Willy”!) O en Vegetta777, 17000€/mensuals… I això sense comptar quan s’ajunten un parell de youTubers (partners) i la “peten” a les xarxes unint l’audiència de l’un i la de l’altre!

La pitjor porció del pastís se l’enduen les youTubers, que ara fa un any van fer un encontre a Madrid i a la pregunta de quant de profit econòmic treien de la xarxa, van respondre que no era de bona educació preguntar pels diners!

Per altra part, no fa pas massa, en Risto Mejide, va fer una entrevista a elRubius (i, si bé he de reconèixer que ni l’un ni l’altre són “sants de la meva devoció”), em sembla remarcable el moment en què el presentador li diu al seu entrevistat:
” – (…) es que lo que haces, no me produce ni la más puta gracia” al que, en Rubén, sense ni despentinar-se li endossa la següent “bufa verbal”: “- Es que tú, ya no formas parte de mi target”.

Definitivament, jo tampoc en formo part d’aquest target, però ara, després de conèixer millor aquest “mundillo”, m’ho pensaré dues vegades abans d’interrompre al meu fill i potser, em vaig informant de quina “branca de Batxillerat” cal agafar perquè sigui youTuber!