Des de que tinc Netflix no sé què passa al món

Escrit a 2 maig 2017 a Blog, Reflexions · Escrit per: Martha Ballús
netflix

Si seguiu pensant que veure la tele és avorrit i que no propicia la comunicació… sento dir-vos que aneu ben, ben equivocats! No hi ha res que uneixi més que compartir una sèrie! Parelles que no es parlaven, germans que s’esbatussaven, amics que havien perdut el contacte… tot això s’ha acabat. Benvinguts a Netflix!

Us diré què NO és Netflix: una agència matrimonial (però… reconcilia parelles), una supernanny (però… s’encarrega d’entretenir nens), una reunió de l’AMPA ( però… fa que xerris amb aquells pares amb qui no t’havies dirigit paraula en els cinc anys que fa que el teu fill va a l’escola).

I el que SÍ és Netflix: un invent nord-americà que, mitjançant Internet, fa que puguis veure allò que de debò t’agrada, justament quan ho vols veure i en la versió que més t’agradi (VO, VOS o traduïda).

Problemes? Bàsicament que subscrivint-hi et volaran uns calerons cada mes ( és el que té que sigui de pagament…) i que no te n’assabentaràs de: si va guanyar en Trump o la Clinton… (és clar que, fet i debatut, tampoc hi havia tanta diferència   -acabes pensant!); si han enganxat una altra trama de corrupció (de la que altre cop tothom en quedarà impune); o si el procés segueix endavant o va com els crancs…

Veritablement, us confessaré que feia temps que no hi havia tantes corredisses per anar a veure la TV a casa. Ara, la conversa del dia és:

– Carinyo, a quin episodi es van quedar ta germana i ton cunyat?
– Al quart, crec…
– Jà ( dels que sonen com jà de “jamón”), nosaltres anem pel sisè!
– Sí rei, però ells de la segona temporada!
– Catxis! Se’ns acumula la feina! Avui pizza i cafè, sinó no els atraparem!

I així és com, al dia següent, et lleves fet “caldo”, però immensament satisfet després haver-te liquidat la T1 i els cinc capítols de la T2  ( sempre un de més que els altres!)

També resulta una excel·lent excusa per quan a les 22h sona el telèfon i estàs ben arraulit al sofà i… sincerament no et ve de gust parlar i dius allò de:

-Caram! M’enganxes començant la sèrie…

( Manual d’ús: estigues “al tanto” de quin episodi va veure ahir el teu interlocutor i etziba-li: …“justament aquell episodi que em vas dir que era tan i tan bo”.

Ipso facto, et respondrà: – Tranquil·la noia, que jo per aquí ja hi he passat –com qui et diu que ja li han tret el queixal del seny i et comprèn amb aquella condescendència que només pots sentir amb els que adorem els pastissets de la “Pantera Rosa” o dormim de costat i a mig caure del llit, per tal que el nostre gat no marxi dels nostres peus).

I és que Netflix és molt més que veure la tele, és descobrir sèries de culte o pel·lis “taquilleres” -d’aquelles no t’havies atrevit a anar a veure al cinema-, des de casa teva, o des de fora, ja que t’hi pots connectar des de qualsevol suport amb Internet, (digues-li tauleta, consola, portàtil o, fins i tot des del teu mòbil). Vaja… que suposa una magnífica opció “a connectar per desconnectar”, valgui la paradoxa.