Visca la llibertat de desinformació!

Escrit a 23 octubre 2017 a Blog, Reflexions · Escrit per: Martha Ballús
llibertat-desinformacio

El que venim vivint aquests dies en quant a llibertat d’informació es tracta… és ben bé de jutjat de guàrdia… Però, no ens enganyem; si bé ara surt a la llum, ja fa molt que, selectivament, triem quines cadenes mirar, quins diaris llegir o quines ràdios escoltar per estar informats o potser podríem dir desinformats al nostre gust. Això sí, veient la que està caient… encara gràcies que, de moment, podem triar!

 Primera lliçó, del primer dia, de primer de periodisme: contrasteu sempre les fonts

Sembla bàsic, oi? Doncs moltes vegades, això no es duu a terme ni a noticiaris, ni a diaris. Sort en tenim, actualment, de la màgica “eina de l’ocellet” – Twitter- , mitjançant la qual, podem estar permanentment connectats a fonts que presumim fiables. Però el dubte t’atansa en el moment que ni les fonts oficials es posen d’acord… cosa que, malauradament també passa!

No voldríem semblar partidistes en l’elecció de l’exemple que ara detallarem amb ets i uts, agafeu-ho, si us plau, només com una visió que intenta ser el màxim objectiva possible en alguna cosa que hauria de ser clara i neta: un número. Bé, en concret una xifra… vaja, la xifra de manifestants del dia 11 de setembre d’enguany.

Mentre que la guàrdia urbana parlava d’un milió, la Delegació del Govern espanyol n’apuntava 350.000… però el ball no acaba aquí: segons El Español ( diari dirigit per Pedro J. Ramírez) “hi havia més estelades que mai, però també menys participants que anys passats”. Feia referència que l’ANC deia que havien estat un milió de participants, quasi la meitat que en edicions anteriors on les xifres arribaren als 2 milions.

Segons el País, la participació va frustrar les expectatives arribant al mig milió, a molt estirar.
Mirem ara l’ABC, dient que l’assistència es xifrava en 800.000 persones menys que l’any 2014 (sense explicitar en portada quants van ser els manifestants de fa tres anys).

Ara fixem-nos en la Razón, on s’afirmava que la Delegació del Govern havia comptabilitzant 20.000 assistents menys que a l’edició del 2016 i una caiguda de més de 100.000 que d’ara fa tres anys. I apuntava que, Societat Civil Catalana xifrava en 225.000 l’edició d’enguany.

El Mundo, sembla que tenia un comptador de manifestants menys sofisticat ja que recollia textualment que “cientos de miles de personas salieron a la calle”… així a “ojo de buen cubero”. Segurament deurien fer servir el mateix compta-manifestants que el Periódico que afirmava que centenares de miles de personas (…) asistieron a la manifestación que excluyó a la mitad de los catalanes”.

Mentrestant, l’Ara referia, que segons la Guàrdia urbana, hi havia hagut 1,5 milions de persones a la manifestació.
La Vanguardia, per últim, resumia la participació dient: un millón según la Urbana y 350.000 según la Delegación del Gobierno . (Apa, escull, lector!)

Imagineu-vos: si, en una notícia, la part que hauria de ser més objectiva, que és una xifra, balla des de 225.000 a 1,5 milions de persones què no serà la resta d’ informació més procliu a veure’s interpretada?

Potser el més fàcil és, com va resoldre la meva filla, quedar-nos amb què “hi havia molta pipol” !

I tu, de qui et refies?

No deixa de ser trist que, en comptes de poder escoltar les notícies, les hàgim de passar pel tamís i sinó mireu les diferents explicacions que dóna la premsa sobre els esdeveniments de Barcelona.

La realitat és ben cert, que és la que és i que, segurament, es pot veure de diferent manera segons la teva situació personal. No es tracta de bàndols, no es tracta de fragmentació, crispació o com s’adjectivés tot plegat, es tracta d’informació i de com s’està tractant.

Es tracta de com se’ns expliquen fets cabdals en la història i de com van variant subjectes, predicats i complements…

Es tracta de com conceptes tan complexos com justícia o estructures d’estat ens fan pensar en referents que potser no s’ajusten del tot als esdeveniments

I en definitiva, es tracta de defensar la democràcia, la llibertat d’opinió i la d’expressióno la de “tergiversació”.

Guaita què fan ara… com deia La Trinca